TALLER BI I TRIDIMENSIONAL - Taula de qualificacions UP7

TALLER BI I TRIDIMENSIONAL - UP8 Lectura i escriptura de l'espai 02

També podeu consultar els següents artístes:

Lawrence Weiner (New York ,1942)

Edward Ruscha (Omaha, Nebraska, 1937)

 

 

On Kawara (1933)

 

 

Ignasi Aballí (Barcelona, 1958)

Allen Ruppersberger (Cleveland, 1944)

TALLER BI I TRIDIMENSIONAL - UP8 Lectura i escriptura de l'espai

Encara que la nostra experiència a Deià ja ha acabat, per a que aquest blog no quedi en l'oblit us penjarem coses que us podran ser d'ajuda en el desenvolupament de la darrera activitat del curs.

El següent projecte és una obra de recuperació paisatgística de la històrica costa "il muro di sormano" a Itàlia, a través de mitjans gràfics, que focalitzen l'atenció en diferents punts o recorden moments històrics succeïts a aquesta antiga costa, considerada per molts ciclistes com una de les més dures del món.

 

Sormano, Como, Itàlia

Arquitectes: Ifdesign architetti, 2006

fonts: http://europaconcorsi.com/projects/6260-Muro-Di-Sormano

revista Paisea 006

Criteris Avaluacio Texte Historia Del Paisatge

Encara em falta rebre algun comentari de text de l'assignatura "Historia del Paisatge".

Aquí teniu els criteris d'avaluació que usaré per corregir-la i quan tingui tots us passo resultats
Podeu veure'ls aquí o descarregar-los donant "clic" a la icona d'a baix.

Gràcies

Marta Vélez

Criteris Avaluacio Texte Historia Del Paisatge

VOLUM. La pedrera

L'últim capítol del Practicum II va ser la visita a la pedrera. I com a record dels dies passats, queden aquestes dues fotos. Molta sort per a tots... i porteu-se bé i féu tot el que us diu el Tomàs!!!

VOLUM. Balcó de Nou Barris

Dissenyar la decoració per al balcó de l'Ajuntament de Nou Barris ha estat una activitat precipitada, però interessant, ja que ha tret tret a la llum la problemàtica de treballar sobre un espai tan gran, amb tan poc temps i amb un pressupost ajustat. L'encàrrec era dissenyar una decoració amb referències al modernisme per les festes del barri, i que acompanyarà a un espectacle ja programat i inspirat amb aquesta època.

Després d'unes setmanes "d'intens" treball, els resultats finals han estat satisfactoris i s'han presentat bones idees. De tots els treballs, tres van ser sel·leccionats per presentar-los a l'ajuntament que, després d'escollir una proposta, li encarregarà al grup sel·leccionat (amb l'ajuda de tota la classe), el muntatge real al balcó de l'Ajuntament. El proper dia 5 de maig es començarà a muntar.

TALLER BI I TRIDIMENSIONAL

Ja tinc corregides les fitxes de la gent que m'ho heu presentat, us penjo la taula d'avaluació que he utilitzat seguit els criteris d'avaluació descrits a l'enunciat de l'exercici, per a que sapigueu com ho heu fet. El resultat final ja vorem com us ho dono perque he de parlar amb en Joan.

VOLUM. La instal·lació artística o l'espai com a significant

6 d'abril de 2011. És la meva primera classe. El tema és introduir el tema de l'espai com a significant. És el tema culminant de l'assignatura de volum de tots els 1rs de cicle. Després d'haver treballat els elements per separat durant el curs, aquí es fa un compendi de tot allò après a partir de les instal·lacions, que és un dels llenguatges més complexos, transversals i espectaculars.

La classe es planteja a partir d'una explicació que els situi respecte allò que ja han fet i relacionar-ho amb el nou tema (coneixements previs i contextualització). Després se'ls explica que a partir del que s'exposa en aquestes classes, hauran de realitzar un treball final fent una maqueta d'una exposició-instal·lació sobre la problemàtica de palestina.

Després exposo una bateria d'imatges i d'exemples que es van comentant sobre la marxa i també s'aten als comentaris que els alumnes realitzen. Aquí hi ha la mostra del guió d'exemples i alguns enllaços a videos. La ordenació segueix un fil que te a veure amb la complexització i alienació de la instal·lació i la intervenció en l'espai.

01_INSTAL·LACIÓ CLÀSSICA

allan kaprow

barbara kruger

cildo meireles

ernesto neto

eva hesse

hans op de beeck

kurt schwitter

louise bourgeois

monica bonvinci

sol lewitt

yayoi kusama

02_ANAMORFISMES

dalí

felice varini - http://www.youtube.com/watch?v=7Ylq9VGC9Bk&feature=related

shigeo fukuda

george rousse

03_RARESES_SORPRESES

daniel firman

julien berthier

maurizio cattelan

yasuhiro suzuki

04_VIDEO_INSTAL·LACIONS

bill viola

nam june paik

05_LLUMS

christian boltanski

dan flavin

james turrel

jaume plensa

Krzysztof Wodiczko - http://www.youtube.com/watch?v=0HhguoxYWO0&feature=related

mischa kuball

olafur eliasson

pipilotti rist

tara donavan

06_FLUXOS_3D

cai guo quian

damian ortega

dawn_ng

07_LAND_ART

andy goldsworthy

christo i jean claude

gordon matta clarck

peer barclay

08_TRANSVERSALS_(XARXA_2.0_ACCIÓ_IMATGE_CIÈNCIA_SO...)

carsten nicolai - http://www.youtube.com/watch?v=9KV0Gi2vwEM&feature=related

job ramos

ricardo iglesias

sergi jordà - http://www.youtube.com/watch?v=0h-RhyopUmc

01001.org

roman signer - http://www.youtube.com/watch?v=HA58UzPVfDg

VOLUM. Full print 3D

El dia 29 de març de 2011, fem una sortida per veure l'exposicó "Full print 3D" del museu HUB de Barcelona. Aquesta exposició és una mostra dels nous processos que s'estan creant per tal de poder imprimir en tres dimensions, o sigui, màquines que creen objectes a partir d'arxius digitals. De precisió quasi il·limitada, amb aquestes impresores és possible crear joies, mobles, cadires o pròtesis entre d'altres, ja que dia a dia les possibilitats del sistema creixen i es fan nous descobriments.

És una sortida profitosa i que es relaciona perfectament amb els continguts de l'assignatura de volum.

VOLUM. Espai i llum. La llum en la configuració de l'espai

El context és la classe de volum que es fa als primers cursos de tots els estudis de cicle.
El Tomàs i l'Àngels són els professors amb qui treballem. La situació del curs a l'entrar és que els alumnes estan en els últims dies de l'entrega que posarà punt i final al tema de l'espai (després d'haver tractat la forma). El treball consisteix en crear espais i atmosferes a partir de la llum. És una assignatura de taller, i com a tal, els alumnes fan per sobre de tot, treballs pràctics. El Narcís i jo ens integrem al treball assessorant i guiant el treball dels alumnes a partir dels dubtes que ens plantejen. Es treballa a les fosques i amb la llum d'espelmes en una caixa feta de cartró-ploma. Es fomenta l'experimentació amb materials per tal de descobrir efectes lumínics complexos.

El dia 23 d'abril de 2011, es fa l'avaluació dels treballs. S'exposen a classe amb els llums apagats i es fa una coavaluació entre els companys i professors i que després s'acaba de perfilar en petit comité entre els professors (amb la nostra col·laboració). El sistema d'avaluació és complex i una mica aleatori, valorant sobretot el resultat final. Hi trobem a faltar una importància en la nota d'aspectes com el procés o l'assistència.

El procés es repeteix entre els diferents grups (Jardí, PIDOD, Moblament, Arquitectura efímera)

TALLER BI I TRIDIMENSIONAL

Aquí teniu un concurs que van fer fa més o menys un any, similar a l'activitat que esteu realitzant
silla_libre

TALLER BI I TRIDIMENSIONAL

Com que he vist que molts acabaveu utilitzant l'espuma com a unic material ergonòmic, us ficaré uns exemples d'altres maneres d'aconseguir comoditat d'una manera més enginyosa.

MATERIALS INFLABLES 

Waterwingsstool

2006

David Olschewski Produktdesign

www.davidolschewski.de

PAPER

3/4 Iconic Dining chair (la foto no es correspon pero és el mateix projecte)

Lynn Kingelin Design studio

TELA ELÀSTICA

Behind the wall

Jordi Canudas

www.jordicanudas.com

LLANA

 Seamless chair

Studio Bertjan Pot

www.bertjanpot.nl

CORDES

 Vermelha chair

Estudio Campana

www.campanas.com.br

PALLA

 Extruise stoelen (cadira de jardí)

Studio Makkink & Bey. Jurgen Bey

www.studiomakkinkbey.nl

BARRES FLEXIBLES

 Asket

Stenform Produktgestaltung. Andrea Grossfuss

www.sternform.de

Link Prezzi: Sessió 2

Us deixo aquí el Link de la presentació amb PREZI de la Sessió 2:

La capital moderna del segle XIX: PARIS .Cerdà, EIXAMPLE . El parc urbà. CIUTADELLA

El meu mail per el comentari de text és : martavelez80@yahoo.es

Si us plau, poseu Hº Paisatge en titul. Gràcies

Teoria i imatge publicitària - Raccord i eix

La continuidad y el eje.

SCRIPT
Corresponde a la persona encargada de supervisar la continuidad de un proyecto audiovisual en todos sus aspectos visuales y argumentales, de tal modo que el hilo temporal en el que se narra la historia no experimente ningún salto de continuidad a ojos del espectador.

Su tarea, pues, como script consiste en:

• Llevar el raccord o continuidad. Controlando la continuidad de un plano a otro en el atrezzo, vestuario, acción de los actores, posiciones, cambios del guión, etc. Hay que conseguir que un plano encaje con el siguiente para garantizar que en montaje cada escena este bien hilvanada.
• En las películas rodadas en celuloide controlamos el tiempo útil y el metraje de película. También nos encargamos de saber la película gastada, la que queda en cámara y anotarla para comunicar un cambio de chasis si ésta no es suficientemente larga para la siguiente toma.
• Datos técnicos de cada plano. Tiene su copia del guión para hacer anotaciones y también anota las posiciones de las cámaras, angulación y objetivo.
• Mantener la interacción con el director y ser el enlace entre éste y los departamentos para asegurar la continuidad en el guión.
• Con montaje, dar al montador y director detalles de tomas, planos, raccords a fin de facilitar la edición del film. A tal efecto, además de los partes de papel, también podemos facilitar UN GUION RAYADO o de cobertura para las tomas y planos.
• Con producción, partes diarios de producción y continuidad.

Documentos que sigue:

• Partes de script
• Tabla con: plano / secuencia / Toma / Sonido / observaciones
• Hojas de personaje: vestuario, peinado,...
• Guión rayado
• Observaciones de cámara, posiciones, lado de las cosas...

EQUIPO DE ARTE

DIRECTOR DE ARTE es el responsable de la apariencia estética general de la película. Desarrolla su propuesta a partir del guión y de las indicaciones del Director, supervisa aspectos como elección de localizaciones, decorados de los mismos, utilerías de escenarios, diseño de vestuario, maquillaje.

AMBIENTADOR Y AYUDANTES DE ARTE Responsable de ejecutar las orientaciones del Director de Arte en la obtención y compra de accesorios para desarrollar el estilo propuesto.

RACCORD

La Continuidad es algo conceptual. Cuando hay una falta de Continuidad entre planos, hay un fallo de Raccord. La Continuidad recoge todos aquellos aspectos formales que son necesarios para la coherencia entre planos, sobre todo entre un plano y el siguiente. La Continuidad hay que tenerla en cuenta entre planos, entre secuencias y entre todo el conjunto.
El encargado de asegurar la Continuidad, entre una toma y la otra, será el Script; quien anotará todos los elementos que hay en una toma, para asegurarse que en la siguiente todos aparezcan igual. Los Problemas de Continuidad afectan a todo el proceso.
Cuando una película presenta espacios contiguos en planos separados, necesita algún método para mostrar al espectador que estos espacios están uno junto a otro. Hay modos diferentes de ofrecer indicios: un personaje u objeto que se desplaza de un espacio a otro puede unirlos; o un personaje mirando fuera de campo en una dirección puede llevar al espectados a deducir que el siguiente plano muestra el espacio que ve el personaje (BORDWELL, STAIGER Y THOMPSON, 1997: 224)
La adecuación es lo que determina el tipo de “llamada” que la imagen establece entre los planos y que puede dar lugar a una amplia gama de continuidades que tiene en el extremo opuesto la posibilidad extrema de la discontinuidad; así, los raccords pueden ser:

1.- Continuidades actanciales o temáticas : Es la continuidad de idea. Está basada en las reglas de asociación y comprensión que son innatas en nosotros (lo lógico). Nos invita a que el mensaje sea comprensible.
Para la existencia de Continuidad Temática, ha de existir relaciones formales, es decir, ha de haber unidad de ambiente, coincidencia en las direcciones, relaciones de continuidad de situaciones...

• Raccord de dirección.

La vitta è bella. En el min 7:15 el recorrido en bicicleta
http://www.youtube.com/watch?v=9552Y7u6W00&feature=related

• Raccord de mirada.

La vitta è bella.En el min 4:50 mirada de la mujer.
http://www.youtube.com/watch?v=0jexfn0R5_c&feature=related

• Raccord de movimiento.

La vitta è bella. En el min 1:25 empieza cruce de gente en el salón.
http://www.youtube.com/watch?v=sAFLd-aCFaA&feature=related

2.- Continuidades mecánico-discursivas o perceptivas: Lógica de la observación que
conduce al espectador a que exista un desarrollo sin saltos ni rupturas, aunque existan saltos temporales o espaciales.
Es importante que la cámara sea aceptada por el espectador como un ojo mágico que todo lo ve, porque está en el lugar adecuado siempre.
¿Pero qué ocurre cuando hay un defecto de cámara? Que NO es aceptado por el espectador y deja de existir Continuidad, pero esto lo podemos justificar y conseguir que siga existiendo la continuidad. A esto se le llama ENMASCARAR el defecto de cámara. A veces el defecto de cámara (Ej: Zoom) tiene aún más fuerza al ser justificado y refuerza el mensaje que queremos dar.

• Raccord de luz.

Star wars min. 0:50 se ven los monjes en sombra y luego en luz
http://www.youtube.com/watch?v=Qx4RnEw5No0

• Raccord objetual.

Pretty woman. Pasa de comer un croissant a un crepe.
http://www.youtube.com/watch?v=wC_Y2ZNgy_0

• Raccord óptico.
• Raccord de planificación.

Otra clasificación de Raccords son:

De posición, es decir que el actor esté en dos planos consecutivos en la misma posición, y no que en un plano tenga la mano agachada y en otro levantada.( fijaos en el fallo de Raccord de posición de la mano del actor en Titanic, en la secuencia en la que el malo malote le da el diamante ese gigante a Kate y se lo pone en frente del espejo en su camarote. Fijaos que él se sujeta el cuello con una mano y luego con la otra. Menudo fallo de raccord ! !)
De miradas de personajes. Este lo veremos cuando veamos dirección de cámara
De vestuario. Sobran las explicaciones
De luz. Que el tipo de luz sea la misma en dos planos consecutivos. ( de ahí la dificultad de rodar en exteriores)
De posición de cámara. Lo veremos también, como depende de donde se coloque la cámara, dos planos consecutivos pueden o no montar.
De maquillaje y peluquería. Ojo con las actrices que llevan el pelo largo y están todo el día con el " O sea, vamos que yo , o sea, que sí !" echándose el pelo para atrás !
De atrezzo
De guión. Que el actores cambie el guión sin darse cuenta y lo repite de diferente forma a cada vez.
De interpretación. Que el actor diga algo que no queda bien con lo anterior o lo siguiente.

¿A qué afecta la Continuidad?

Afecta a la asimilación entre los elementos presentados respecto a los que nosotros hemos recibido.
Al ritmo: a veces es necesario usar silencios para poder asimilar la información que estamos recibiendo.
Cuando hay una falta de Continuidad entre planos, hay un fallo de Raccord.
Cuando no hay Raccord, no hay mantenimiento; ya que el Raccord es el mantenimiento de los elementos que hay en cuadro, según la lógica de las acciones presentadas.



EJE

Entre dos personas que se hablan o se miran se crea “un eje” que la cámara no debe sobrepasar para que el espectador no pierda la situación de los personajes. Todos los planos los debemos grabar de uno u otro lado del eje, no los podemos combinar a no ser que lo mostremos de alguna forma como trevelling, objeto, manteniendo el plano mas abierto, movimiento de los personajes…

Gag sobre el eje de muchachada nui
http://www.youtube.com/watch?v=vgMGfD7bFHE&feature=player_embedded

Video divertido sobre el salto de eje y consejos de como no saltárselo
http://www.youtube.com/watch?v=RLO4r4ldoO8

Un ejemplo simple de como seguir el eje en un plano – contraplano. Conversación en una mesa de bar.
http://www.youtube.com/watch?v=T2klMEkRWBM&feature=related

Persecución en coche con esquemas de la línea de eje y como no saltársela
http://www.youtube.com/watch?v=p20_FmLglXA&feature=related

"Ponyo al penyasegat: exemple de Storyboard i seqüència fílmica"

Veurem ara la primera seqüència de l'últim film d'Hayao Miyazaki, Ponyo al penyasegat (2009). El video correspon al muntatge amb l'storyboard i la corresponent banda sonora -composada per Joe Hisaishi- que podeu trobar als extres del DVD original.

De passada, us recomenem des d'aquí la filmografia de Miyazaki per aquells que no la coneixeu, paga la pena.  Veure més a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Hayao_Miyazaki

"Teoria i imatge publicitària: El llenguatge cinematogràfic" 2on Arquitectura Efímera

Ahir dimecres a Imatge publicitària de 2on d'Arquitectura Efímera introduirem els conceptes bàsics del llenguatge cinematogràfic. Vos pengem aquí un enllaç al web que es va fer servir per mostrar exemples i parlar-ne de l'enquadrament, el camp i els plans. El bloc és el següent:

http://llenguatgecinematografic.wordpress.com/

Afegeixo a continuació uns exemples d'storyboards; alguns vistos a classe i d'altres que no. Recordeu que la importància i finalitat de l'storyboard ressideix en la claredat de la seqüència narrativa, resolvent els interessos particulars que volem treballar en els diferents plans i escenes.

Open publication - Free publishing - More television

Open publication - Free publishing - More drawn

Open publication - Free publishing - More storyboard

Open publication - Free publishing - More storyboard

Texte Per a Comentari de Texte História del paisatge

Texte Historia del paisatge. UD4. Sessió 1 .Comentari de TexteAquest és el pdf de la classe de la sessió 1 de Avui. Us el podeu descarregar via SCRIBD clicant a la segona icona de esquerra a dreta. El meu SCRIBD es aquest.

Documents Historia del paisatge. UD4. Sessió 1.Revolució industrial. Revolució burgesa. La ciutat industrial: MANCHESTER

Historia del paisatge. UD4. Sessió 1.Revolució industrial. Revolució burgesa. La ciutat industrial: MANCHES...

Aquest és el pdf de la classe de la sessió 1 de Avui. Us el podeu descarregar via SCRIBD clicant a la segona icona de esquerra a dreta. El meu SCRIBD es aquest.

_AVALUACIÓ INICIAL.Història Paisatge Sessió 2

Cicle Formatiu, Elements de Jardí. Escola d’Art i Superior de Disseny DEIÀ

Història del paisatge

Professor Titular: Joan Vila-Puig Morera Professora en pràctiques: Marta Vélez Arce

_AVALUACIÓ INICIAL UP-4 EL PAISATGE DE LA CULTURA OCCIDENTAL MODERNA (1300-1960)

_Sessió 2. La capital moderna del segle XIX: PARIS .

Vida moderna, forma urbana. Cerdà i EIXAMPLE . Metropoli i natura. El parc urbà. CIUTADELLA

Com ahir, els deu primers minuts farem una posada en comú:

_ Pregunta 1:

Veus alguna relació entre ambdues imatges? Saps qui és el personatge de la caricatura de la dreta?

_ Pregunta 2:

Què saps del pla Cerdà?

_ Pregunta 3:

Què saps sobre la Ciutadella a Barcelona i la seva relació amb l'Exposició Universal de l'any 1888? quins vestigis queden en peus d'aquesta època

Link Prezzi: Sessió 1. Revolució industrial. Revolució burgesa. La ciutat industrial: MANCHESTER

Us deixo aquí el Link de la presentació amb PREZI de la Sessió de avuí que hem vist:Sessió 1. Revolució industrial. Revolució burgesa. La ciutat industrial: MANCHESTER

Si voleu començar a usar PREZI aquesta es la web

_AVALUACIÓ INICIAL.Història Paisatge Sessió 1

Cicle Formatiu, Elements de Jardí. Escola d’Art i Superior de Disseny DEIÀ Història del paisatge Professor Titular: Joan Vila-Puig Morera Professora en pràctiques: Marta Vélez Arce

AVALUACIÓ INICIAL UP-4; PAISATGE DE LA CULTURA OCCIDENTAL MODERNA.(1300-1960)

_ Sessió 1. Revolució industrial y burgesa. La ciutat industrial: MANCHESTER

Abans de començar l'unitat didàctica està bé saber en quin punt esteu els alumnes per no passar-hi massa temps a conceptes que ja estan clars, però sí detenir-se en els que domineu menys . Fins i tot per saber els vostres interessos. El millor és que mireu això i ja demà en classe ho comentem. Només amb les vostres idees preconcebudes, no fa falta llegir ni investigar sinó saber el que teniu en el cap pel vostre bagatge. I els deu primers minuts farem una posada en comú:

_ Pregunta 1:

Que us suggereix aquesta foto?

_ Pregunta 2:

Com creieu que va ser el canvi de ciutat gremial a ciutat industrial?

_ Pregunta 3:

Algú coneix Manchester i què va suposar com a paradigma de ciutat industrial?